OH SOLE MIO

Primer, una mica d’introducció: Durant la meva joventut, m’he passat la meva vintena buscant l’amor. Pero no un amor qualsevol, jo volia un amor de pel·lícula. Sobretot dels que es coneixen de la manera més curiosa i surrealista. D’aquelles històries que dius oh… el destí! Això estava destinat. Veureu que moltes d’aquestes històries tenen aquests inicis, estil dues persones que es coneixen agafant la mateixa cosa al super, o que es xoquen pel carrer, o que seuen al costat del mateix seient de l'avió… M’encanten aquestes històries! I per això sempre les he estat buscant en la meva realitat.

Aquí va el primer capítol:

Un dia de març del 2021 vaig fer match per una aplicació amb un noi força del meu estil. Alt, rosset, mitja meleneta, s´estava preparant per bomber. Vam quedar a la sortida de metro Jaume I de Barcelona i ens vam passar la tarda asseguts en un banc (planazo). Era un noi que em va agradar del primer moment, era català però la seva mare era danesa i tenia un estil nòrdic i una mica hippie. Malauradament, al poc de parlar vaig veure que no m´interessava, ell acabava de sortir d´una relació molt llarga i nomes volia alguna distracció. Vaig pensar, bah, estàs tu que ara seré jo la qui et distregui, Next, vaig pensar. Tot i així, em vaig quedar i vam seguir parlant, vam anar caminant i vam asseure´ns a un altre banc a Arc de triomf.

Llavors li sona el mòbil i em diu que el truca un amic.

No serà capaç ara d´agafar la trucada i deixar-me aquí mirando a la nada pensando en todo? Vaig pensar. Tot emocionat em diu que el truca un amic italià, company de pis de quan va fer l´erasmus i que fa quasi un any que no parlen. No et sap greu oi??? Estava tan content que a veure qui li deia que no? Sí sí…

Va i era una vídeotrucada. Emocionat, contesta, i em presenta i tot, jo saludant a aquest amic que no sabia ni qui era… Pensava xaval, vaya situació que em poses. Ells 2 es posen a parlar i jo de fons a la vídeotrucada. Us podeu imaginar la situació.

De cop, al noi, se li apaga el mòbil.

Merda, se m´ha acabat la bateria! A mi, se m´acut dirli que si es sap el seu instagram podem provar de trucar lo amb el meu mòbil. El truquem i no contesta. En fi, al cap d’una estona ens acomiadem amb aquest noi i la veritat és que no ens hem vist mai més.

Però espera, espera, que la historieta romancera comença ara.

A la nit, quan arribo a casa veig que l´amic italià d´aquest noi m´ha enviat un missatge per l´instagram. M’escriu que no ha pogut respondre quan el trucava i no sé que més. Jo li poso que ja no estic amb el seu amic i que li escrigui a ell directament. Aquest noi em diu que okey i em comença a seguir a l´instagram.

Passen els dies i les setmanes.

Jo durant aquella època ballava molt salsa i bachata i penjava força vídeos de quan sortia a ballar. Fixeu-vos que curiós que aquest noi italià, només em comentava els videos que penjava ballant i em posava comentaris molt bonics. Mira que penjava coses, però sempre em comentava els vídeos de música o ballar. Em vaig començar a fixar en ell, no era gens pretenciós, era molt respectuós i em va començar a cridar l’atenció. Això ja era rondant maig. Cada vegada parlàvem més i ens vam donar el número. Ell era un noi italià que buscava una relació (com jo), i jo, que creia que cada persona que es creuava en el meu camí era el meu príncep blau, o el meu principe azzurro en aquest cas, vaig pensar que aquesta seria la meva. Vam obviar el PETIT DETALL que jo vivia a Barcelona i ell a Itàlia. Cap dels dos tenia intencions de mudar-se, de fet, ell tenia feina estable i s´estava arreglant un pis. Però escolta, viva EL AMORE, vam decidir… deixar-nos portar.

El mòbil treia fum, parlàvem tot el dia, ell em deia tots els apel·latius carinyosos que us pugueu imaginar, a sobre en italià, que compten el doble. Jo em passava el dia cantant, oh sooole mio, i cançons varies del Umberto Tozzi, estava vivint mi romance italiano ni que fos a distància. Aquest noi anava molt en serio (i jo, que m´apunto a tot, també), era una persona molt respectuosa i que tenia detalls molt bonics amb mi. Estava amb amics i s´inventava qualsevol excusa per sortir a fer una volta i trucar-me, estàvem tot el dia enganxats al mòbil. Va comprar bitllets per venirme a veure al juliol a Barcelona, la cosa anava viento en popa.

Per allà al juny, aquest noi va començar a afluixar la comunicació i a parlar-me menys, jo estava ben trista perque ja veia que algo passava. Va estar uns dies negant-ho i al final, un dia a les 8 i pico del matí, quan jo estava al metro camí del cole, em va enviar un missatge ben llarg dient que ell volia una relaciò, però no a distancia! Que cap dels dos ens volíem mudar i que allò… no anava enlloc.

Home… ja, no te jode! Ja ho sabíem això. Em va saber molt greu, va ser un xof ben gran. Em va fer ràbia perquè ell això ja ho sabia des d´un principi pero tot i així va decidir començar aquest romance romancero. Jo també ho sabia clar… però jo sempre m´apunto a tot. Capaç hagués sigut d´acabar a Itàlia?

Des d´aquell dia ja poc més vam parlar. Vaig decidir no quedar amb ell al juliol, clar, recordeu que ell va comprar bitllet per venir! Crec que jo estava disgustada i vaig pensar que no tenia sentit per a mi veure’ns i complicar més les coses. Crec que al final debia quedar amb el seu amic, el principal causante de tot aquest lio!

Fixeu-vos quina historia…si no hagués sigut perquè jo vaig quedar amb aquell noi, que JUST el va trucar aquell amic que feia tant que no parlaven que JUST se li va acabar la bateria, que JUST després no va respondre la trucada... Quina casualitat tot plegat! Jo amb aquests tipus d´històries que m´encanten ja em pensava que era el meu DESTÍ italiano trucant a la porta.

Bonus track: Fa unes setmanes, m´arriba un missatge. Cling! Qui serà? Era el noi ros de la cita, que em diu, Ingrid, soc a Tàrrega! Vols quedar? Jo flipava… dic, aquest noi, que vam quedar un cop fa 4 anys i no ens hem vist mai més, com se n´enrecorda de mi? I encara més important, com se n´enrecorda que soc de Tàrrega??? Què bo. Em va dir que de fet li havia donat el meu numero el seu amic italià, perquè ell l´havia perdut. Em va dir que l´Italià viu en aquell pis que s´estava arreglant amb la seva parella, que ha trobat el que buscava (i jo també, jeje).

FI